La península Ibèrica en l'antiguitat: colonitzacions, ibers i celtes

Segur que tots sabeu el que es comenta en aquest vídeo.

L’origen dels pobles ibèrics i celtes. Al primer mil·lenni a.C., gràcies a l’arribada de pobles del centre d’Europa i de les civilitzacions mediterrànies, van aparéixer dues cultures a la península Ibèrica: els celtes i ibers. Els pobles indoeuropeus van arribar a la península Ibèrica en diferents onades, entre els segles X i V a.C. Eren pobles provinents d’Europa i Àsia. Van arribar en diferents onades. Els primers es van establir en Catalunya i, més tard penetrarien en el vall de l’Ebre i la Meseta. A partir del segle VIII a.C., els celtes es van expandir pel nord, centre i oest de la península. Els pobles indoeuropeus van exercir una gran influència sobre els pobles autòctons donant lloc a la cultura celta i celtibera en el nord, centre i oest de la península. Van difondre el coneixement de la metal·lúrgia i els seus ritus funeraris (incineració dels difunts). Vivien en poblats i eren agricultors (cereals) i pastors. Les colonitzacions dels pobles de la Mediterrània. Durant el I mil·lenni a.C els fenicis, grecs i cartaginesos van arribar a les costes de la península Ibèrica i van fundar colònies i factories comercials. Els fenicis provenien de l’est de la Mediterrània (actual Líban). Eren experts navegants i comerciants. Es van estendre per la Mediterrània entre els segles XI i VIII a.C. Cartago, situada al nord d’Àfrica (actual Tunísia)  va substituir a Fenícia a partir del segle V a.C. pel control de la Mediterrània. Dels grecs ja parlarem en el tema anterior. El contacte dels pobles de la Mediterrània amb els pobles autòctons de l’est i sud peninsular va originar la cultura dels ibers.

Fenicis, grecs i cartaginesos Els fenicis, a partir de l'any 1100 a.C., es van establir al sud de la península (Gadir) i, a les nostres terres, al voltant dels rius Segura i Vinalopó. Els grecs van fundar colònies (Emporion, Hemeroskopeion) a partir del segle VII a.C. Les colònies gregues tenien les mateixes característiques que hem vist en el tema anterior. Ambdues cultures practicaren el comerç amb les poblacions autòctones. Intercanviaven metalls i saladures a canvi de productes manufacturats. També van introduir l’escriptura, ús de la moneda, creences religioses i art. Els cartaginesos van rivalitzar amb els grecs pel control de la península des del segle V a.C. i els van obligar a concentrar-se al nord-est. Van substituir als fenicis pel control del comerç. Els cartaginesos es van enfrontar als romans al segle III a.C. i van sotmetre a moltes ciutats ibèriques. Els pobles colonitzadors ens van aportar nous conreus com l’olivera i vinya, noves tècniques agrícoles i la domesticació de nous animals. També aportaren el coneixement del treball del ferro,   tècniques mineres, l’aprofitament de les salines, fabricació de salaons, el torn del terrissaire i l’ús de la moneda.

 

Tartessos Tartessos va ser un regne situat al sud de la península Ibèrica, al voltant del riu Guadalquivir. Els historiadors situen la seua existència entre els anys 1000 i 500 a.C.. Aquesta civilització tenia les següents característiques: -     Polítiques: l’existència de monarques (monarquia) -     Socials: domini d'una aristocràcia que dominava el territori, comerç i riquesa. -     Econòmiques: practicaven l’agricultura (base de l’economia), l’explotació de les mines, artesania i comerç. -     Culturals: coneixien l’escriptura i practicaven el culte a déus orientals.

Pobles celtes i celtibèrics Els pobles celtes, com ja sabem, es van assentar a l’oest, nord i centre de la península Ibèrica. Els celtibers s’assentaren a la vall de l’Ebre i la Meseta. Són el resultat de les relacions entre celtes i ibers. Les característiques d’aquests pobles eren: -     Característiques polítiques: Es coneixen tribus governades per reis. -    Característiques socials: Era una societat amb certa jerarquització social. S’organitzaven en clans que formaven una tribu. La dona estava molt ben considerada: podien anar a la guerra i heretar terres. -     Característiques econòmiques: L’economia era autosuficient. Eren ramaders nòmades i agricultors. Coneixien la metal·lúrgia: fabricaven armes i instruments de bronze i ferro. També realitzaven activitats artesanals com la ceràmica i teixien llana. No tenien moneda perquè mantenien pocs intercanvis comercials amb altres pobles. -  Característiques culturals: No practicaven l’escriptura. Eren politeistes. Hi havia necròpolis d’incineració. Les manifestacions artístiques eren escasses. Les escultures tenien formes d’animals i es realitzaven en pedra. Eren esquemàtiques. També realitzaren obres d’orfebreria amb or, argent, ferro i bronze. -     Poblats i habitatges: Els poblats se situaven en llocs protegits prop de fonts d’aigua i terres de cultiu. Estaven fortificats amb palissades o muralles. Les cases eren de planta circular o rectangular i estaven fetes amb tova, pedra, palla i branques.

Pobles ibèrics Els pobles ibers es situaven en la costa del sud-est de la península Ibèrica. Eren un conjunt de pobles amb formes de vida molt semblants i compartien la mateixa llengua, costums i ritus. Les característiques d’aquests pobles eren: -     Característiques polítiques: El sistema de govern era la monarquia. -    Característiques socials: La societat era jerarquitzada. Existia un grup d’aristòcrates que posseïen les terres i el poder. La majoria de la població era camperola encara que també hi havia artesans, guerrers i soldats. La dona no gaudia de poder polític ni militar, però tenia un paper important en les cerimònies religioses. -    Característiques econòmiques: Practicaven l’agricultura de secà i la ramaderia. També eren artesans: ceràmica, metal·lúrgia. I, com ja sabem, comerciaven amb els pobles mediterranis com cartaginesos. Per aquest motiu usaven la moneda i un sistema de pesos i mesures. -     Característiques culturals: Adoptaren divinitats dels grecs i fenicis. També practicaven ritus d’incineració. Coneixien l’escriptura encara que no sabem el seu significat. -    Poblats i habitatges: Vivien en pobles fortificats. L’interior s’organitzava en barris al voltant de carrers. Hi havia cases, magatzems i corrals. També hi havia forns, sitges i cisternes d’aigua. A prop hi havia la necròpolis. Les cases eren rectangulars. Tenien un sòcol de pedra i les parets fetes de tova. El sostre era de fusta, branques, fang i palla.

I per a acabar: Celtas Cortos

Nacimos hace unos años

en Pucela capital, 

nos llamamos Celtas Cortos

y empezamos a tocar.

 Comenzó con mucho esfuerzo,

siguió a base de currar,

si no acaba con nosotros

daremos mucho que hablar.

Juntamos algún dinero

"pa vivir" con dignidad,

nunca nos fueron los lujos,

somos gente muy normal. 

Conocemos mucha peña, 

día y noche sin parar,

entretanto algún amigo

se nos ha quedao "pa tras".

No, no nos podrán parar.

Somos celtas con ganas de luchar.

No, no nos podrán parar.

Respirar es igual que tocar.

No, no nos podrán parar.

No solemos mirar hacia atrás.

No, no nos podrán parar.

Pues tu fuerza nos hará caminar.

Y hasta hoy hemos llegado 

con ganas de luchar,

con ganas de ser mejores

y cambiar la realidad.

Mantenemos ilusiones

que no nos podrán robar

los amigos, los amores, 

las ganas de disfrutar. 

Seguiremos insistiendo 

en que el mundo hay que cambiar, 

si siguen así las cosas

la Tierra va a reventar.

Seguimos haciendo amigos, 

enemigos siempre habrá,

para todos hay un sitio.

El concierto va a empezar.