La civilització grega

Definicions del tema.

Us deixe un enllaç d'un programa anomenat linoit on podeu anar pujant les vostres definicions sobre el tema: Definicions civilització grega

On vivien els antics grecs?

El territori dels grecs i la seua cronologia 

Posa a prova els teus coniexements: localitza en el mapa de l'Antiga Grècia

 

Creta i Micenes

Com sabem, en l'edad dels metalls, van sorgir dues civilitzacions que són considerades l'origen de la civilització grega: Creta i Micenes

El palau de Cnossos

Aquest vídeo us aproparà a la civilització micènica

Les polis

L'expansió grega

Atenes i Esparta

Un període de guerres: les guerres médiques i la guerra del Peloponés

L'època hel·lenística

Característiques comunes dels grecs

Els antics grecs van arribar a la península Balcànica i costes de l’Àsia Menor en diferents onades. La civilització grega va sorgir al sud de la península dels Balcans (est de la mar Mediterrània) i es van estendre per les illes dels mars Jònic, Egeu, i costes d’Àsia Menor. Com veurem en altres apartats del tema, també es van estendre pel Mediterrani Occidental i per les ribes del mar Negre. El medi físic de Grècia va condicionar la seua història. El territori de Grècia és muntanyós, amb moltes illes i kilòmetres de costa. Els grecs s’organitzaven en ciutats Estat anomenades polis. Cada polis tenia les seues pròpies lleis, exèrcit i moneda i dominava el territori que l’envoltava. Les formes de govern podien ser diferents en cada polis. Els vincles que unien els habitants de les diferents polis eren: Uns orígens comuns. La cultura minoica va sorgir a l’illa de Creta. Va destacar la ciutat de Cnossos. El seu apogeu es va donar vers l’any 2600 a.C. Tenien rics palaus. La cultura micènica es va desenvolupar a la península del Peloponès entre el 1600 i el 1200 a.C. Els reis vivien en palaus fortificats. Una mateixa llengua i cultura. La llengua dels grecs ja introduïa les vocals. Són importants els poemes d’Homer (s. VIII a.C.) perquè els proporcionava una història comuna: orígens i gestes dels avantpassats. Aquests poemes eren la Ilíada i l’Odissea. Uns mateixos déus i ritus. Els grecs eren politeistes. Els seus déus eren antropomorfs i vivien a l’Olimp. Tenien molt de poder i eren immortals. Els grecs també creien en les virtuts dels herois, fills d’un mortal i un déu. La mitologia grega arreplega els mites i llegendes d’aquests déus i herois. També es realitzaven festes per honrar als déus anomenades panhel·lèniques, ja que aplegaven tots els grecs. Unes mateixes formes de vida. Els grecs vestien s’alimentaven i realitzaven activitats econòmiques molt semblants.  Per exemple, al camp conreaven blat, vinya i olivera (trilogia mediterrània) i cuidaven ramats d’ovelles, cabres i porcs. A les ciutats eren artesans o comerciants.

Les polis i formes de govern

Les polis, ciutats Estat de Grècia estaven protegides amb muralles i tenien la següent estructura: L’acròpolis o part alta estava emmurallada per refugiar els habitants de la polis en cas de perill. Aplegava els principals edificis religiosos. En la part baixa de la polis s’agrupaven les cases en barris. L’àgora, al centre, estava envoltada d’edificis públics (temples, edificis civils com els teatres, edificis comercials). En ella s’instal·laven els mercats, amb una stoa on es trobaven els comerços. Al voltant de la polis es trobaven els camps de conreu. A les polis gregues hi podíem trobar diferents formes de govern: -     Tirania: el poder, pres per la força, l’ostentava un sol home. -     Monarquia: el rei obtenia el seu càrrec per herència. -     Oligarquia: un grup d’homes, els aristòcrates (aristoi) ostentaven el poder. -     Democràcia: els ciutadans homes de la polis elegien als seus representants. Les polis més poderoses de Grècia van ser Esparta i Atenes. La forma de govern a Esparta era l’oligarquia. Els aristoi, els millors, governaven i eren grans propietaris de terres i tenien els principals càrrecs militars. Els aristoi, en el Consell, prenien les decisions polítiques, impartien justícia i controlaven l’exèrcit. La resta de la població no participava en el govern de la ciutat. La forma de govern a Atenes era la democràcia (govern del poble). Els ciutadans es reunien en una assemblea on elegien els seus representants i votaven les lleis. Les polis, per a defensar les seues ciutats, comptava amb els hoplites. Eren homes adinerats que podien comprar el seu equip militar (escut, espasa, llança...). Per a diferenciar a quina polis pertanyien, el casc variava.

Atenes

La democràcia atenenca es va consolidar al segle V a.C. Solón, Clístenes y Pèricles van establir reformes que van permetre participar els ciutadans en el govern de la ciutat. Tanmateix, la democràcia atenenca era diferent a l’actual. A Atenes, els ciutadans participaven en el govern de la ciutat. Tots ells podien formar part de l’Assemblea, dels tribunals de justícia i podien ser elegits per formar part del govern. A més., es va instaurar un sou perquè els ciutadans més pobres pogueren accedir als càrrecs públics. L’Assemblea s’anomenava Ekklesia i la seua funció era votar les lleis, la guerra i l’ostracisme (expulsió dels ciutadans que traïen els principis democràtics). L’Ekklesia, a més, elegia als magistrats: estrategs, arconts i tresorers. Per sorteig s’elegien als tribunals de justícia i als ciutadans que elaboraven les lleis a la Bulé. L’Assemblea es reunia com a mínim quatre vegades al mes. Les decisions es prenien per majoria a mà alçada després d’haver realitzat un debat on cada ciutadà podia exposar les seues idees. A pesar de tot, no tots els ciutadans eren iguals ni tenien els mateixos drets. Els ciutadans: fills de mare i pare atenencs, eren el que podien votar i ser elegits per a un càrrec públic. També defensaven la ciutat en temps de guerra. Les dones, esclaus i metecs, no podien participar en la vida política. Els esclaus eren propietaris d’una altra persona i alguns tenien una vida molt dura. Els metecs eren considerats estrangers i s’encarregaven del comerç i l’artesania. Pagaven impostos i podien formar part de l’exèrcit.

Les colonitzacions

Els grecs van emigrar a partir del segle VIII a.C. i van fundar noves ciutats al voltant de la mar Mediterrània i la mar Negra. La polis de la qual partien era la metròpoli o ciutat mare, la nova ciutat que fundaven era la colònia. Les causes d’aquesta colonització van ser l’augment de població, la falta de terres per a conrear, la por a no poder pagar els deutes i caure en l’esclavatge, fugir de governs tirànics, trobar nous mercats i el desig d’aventures. Els emigrants fundaren colònies (noves polis) on van poder conrear les terres, comerciar i extraure matèries primeres. Les colònies tenien un bon accés per mar, eren emplaçaments fàcils de defensar, amb aigua i pròxims a poblat indígenes. A la península Ibèrica podem destacar les colònies d’Empòrion (Empúries) i Hemeroskopeion (Dénia). Al sud d’Itàlia van fundar la Magna Grècia. Els grecs, abans d’abandonar la metròpoli, consultaven als déus si podien partir. Els viatges es feien amb vaixells de rems amb un gran buc per allotjar la càrrega. La navegació era de cabotatge, és a dir, paral·lela a la costa. Les activitats econòmiques dels colons eren l’agricultura, pesca i comerç amb els poblats indígenes i la metròpoli. Algunes també van encunyar la seua moneda.

Guerres mèdiques i del Peloponés

Les guerres mèdiques van ser uns enfrontaments produïts en el segle V a.C. entre els perses (medes) i les polis gregues liderades per Atenes. La causa de l’enfrontament va ser la pretensió dels perses de conquerir algunes polis. Algunes de les conseqüències van ser la derrota dels perses (batalles de Marató i Salamina) i l’hegemonia d’Atenes en l’Hèl·lade. La Lliga de Delos, associació d’algunes polis gregues liderades per Atenes, es va crear al 447 a.C. per a organitzar-se militarment i defensar-se d’un possible atac persa. Atenes recaptava els impostos que havien de pagar les polis. Pèricles, estrateg atenenc, va liderar la Lliga de Delos i va traslladar el tresor a Atenes. Algunes polis van acusar Atenes d’utilitzar el tresor de Delos en profit seu. Esparta va crear la lliga del Peloponés per fer front a l’hegemonia atenenca, donant lloc a les guerres del Peloponés. Les conseqüències de les guerres van ser la derrota d’Atenes i el final de l’època d’esplendor de les polis gregues. Filip II, rei de Macedònia (territori situat al nord de Grècia), va aprofitar la decadència de les polis per conquerir Grècia. El seu fill, Alexandre el Gran va unificar tota l’Hèl·lade.

Activitats: Definició de Polis: ciutats Estat independents de l’antiga Grècia (van sorgir durant l’època obscura-S-VIII a.C.). Aquestes ciutats tenien lleis, institucions, exèrcit i moneda propis. La polis estava formada per una ciutat i els territoris que l’envoltaven.   Descripció de les polis gregues: parts i principals edificis.  Mireu el resum.  Diferències polítiques entre Esparta i Atenes.  Esparta i Atenes van ser dues poderoses polis gregues amb diferents formes de govern. Mentre que a Esparta hi havia una oligarquia, govern d’uns quants, a Atenes hi havia una democràcia (govern del poble). Cal assenyalar que a Esparta els governants eren els aristoi, els millors, grans propietaris de terra i elit guerrera i que controlaven a la resta de la població. Els aristoi eren els membres del Consell, organisme que prenia les principals decisions polítiques, controlava l’exèrcit i impartia justícia. Tanmateix, en Atenes, eren els ciutadans atenesos fills de para i mare atenencs) els que es reunien en l’assemblea. Ells elegien als governants i votaven les lleis.  Quines són les principals institucions de poder atenenques? Com s’elegia als seus representants? Qui les formaven? Quines eren les seues funcions?  Les principals institucions de poder (organisme públics amb una funció política) atenenques eren les següents: L’Ekklesia: assemblea de ciutadans que voten les lleis, la guerra i l’ostracisme. Estaven representats tots els ciutadans. L’Ekklesia, al seu torn, elegia als magistrats que dirigien l’exèrcit, als arconts que governaven la ciutat i als tresorers que gestionaven la hisenda. Per altra banda, entre els membres de l’Ekklesia, es triava mitjançant un sorteig els tribunals (Helia) que jutjaven els delictes i estava format per 6000 jutges i la Bulé o consell dels 500, la funció dels quals era preparar les lleis.  Elabora un esquema sobre la societat atenenca. Aquest esquema de Daniel Gómez Valle us pot ajudar a corregir la vostra activitat.    Creus que el sistema de govern d’Atenes era una democràcia tal com l’entenem hui? Raona la teua resposta.  La democràcia a Atenes es basava en la participació dels ciutadans en el govern d’una ciutat. Tots els ciutadans podien formar part del govern de la ciutat. Tanmateix, solament un 10% de la població podien participar en la vida política. Solament eren ciutadans amb dret a participar en la vida política els fills (mascles) de pare i mare atenencs. Actualment, en el nostre sistema democràtic totes les persones majors de 18 anys nascudes  podem participar en la vida política. No hi ha distincions per naixement ni per sexe. Per tant, podem dir que la democràcia atenenca no és igual com l’entenem hui en dia. Analitza el mapa sobre la colonització grega i respon a les següents preguntes: 1)   De quines zones van partir els grecs? Els grecs van partir de les polis de Grècia i Àsia Menor.  2)   Quines van ser les zones de colonització? Les zones més importants de colonització grega van ser la Mediterrània Occidental, des del sud d’Itàlia fins a la Península Ibèrica, i les ribes del mar Negre.  3)   Quines van ser les causes que els van fer emigrar? Les causes de la colonització grega van ser l’augment de la població de les polis, la falta de terres per a conrear, la por a caure en l’esclavatge per deutes, la fugida dels llocs amb governs tirànics, ampliar els mercats i el desig d’aventures.  4)   Quines activitats econòmiques realitzaven els grecs a les colònies? Els grecs, a les colònies es van dedicar a conrear la terra (agricultura), a la pesca,  i a comerciar amb els indígenes i les metròpolis (polis d’origen).  5)   Quina relació hi havia entre la metròpoli i la colònia? Les colònies, que eren les noves ciutats que es creaven en les noves terres, eren molt paregudes a les polis que havien deixat, les metròpolis. La relació que s’establia entre les dues eren comercials, ja que les colònies eren totalment independents. Defineix: Lliga de Delos i Lliga del Peloponés. La Lliga de Delfos és una associació de polis gregues dirigides per Atenes que es va crear el 477 a.C.. La seua funció era crear una organització militar per a afrontar un possible atac persa. Cada polis aportava vaixells i diners. La Lliga del Pelponès era una coalició de polis gregues encapçalada per Esparta que va estar activa entre els segles VI i V a.C. Durant les guerres Mèdiques va formar par de la Lliga Panhel·lènica que va combatre als perses. Rere la guerra, va tornar a ser independent. S’enfrontarà a Atenes en les guerres del Peloponès. Explica qui es va enfrontar, quan, per què, qui va guanyar i quines van ser les conseqüències en les guerres mèdiques i les guerres del Peloponés. Les guerres mèdiques, produïdes durant el segle V a.C., van enfrontar les polis gregues contra els perses. La causa va ser la intenció dels perses d’envair els territoris grecs. Van guanyar els grecs i Atenes es va convertir en una ciutat molt poderosa. Les guerres del Peloponés van enfrontar a les polis gregues dividides en dos bàndols: la lliga de Delos capitanejada per Atenes i la del Peloponès per Esparta. La causa va ser aconseguir l’hegemonia en l’Hèl·lade. Les batalles es van produir entre els anys 431 i 404 a.C. Atenes va perdre la guerra. Grècia es va quedar sumida en la pobresa. Informació sobre la batalla de les Termòpiles